La paraula ocupa

La paraula ocupa el seu siginificat d'una manera metafòrica. Res és el que sembla i alhora ho és totalment. La ment i la societat sempre determina el sentit a seguir dintre de tots els camins que pots acollir al teu pas. Busca, enreda't en el metratge del temps, perquè és l'única manera d'ésser lliure realment. Una llibertat acollida per multitid de parers que són un mateix, l'existència, el mèrit, el rodatge, el descans i la solitut sempre rauen en la programació de les espectatives del destí marcat a les boreres dels intersticis. No hi ha oci, ni privacitat, ni teixit que resitui les feres de la salsa espesa que rescata l'ànima. Tot és digerible, menjable, venda i contracte. Tot és tothom.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Idea

Idea Oníria és o està com la vaca que alimenta l'univers i el seu reflex, el campus, l'editorial, la creació, tothom té espais i col·loquis, cabem grans i petits, ínfims i magnètics, generosos i garrapes, bons i dolens. Tota marevella és negra i obscura com els forats negres on ens nodrim perquè existeixin els intersticis de déu. Som, estem i el nores ens fa creixer o enpetitir-nos com totes les meravelles de l'univers, els espais presents i futurs. El magma, el caleidoscopi i el microteatre de les esferes, la seva música és nutrícia i absorvent. Tot espai és una ficció, com la pau o la guerra, ficcions de l'inconscient col·lectiu que prepara un futur present. La comunicació fa servir les seves eines per crear superfícies, caloroses frases, llenguatges oblidats i presents. Tota comunicació és una vàlvula d'escapament i creixement. Tota comunicació, realment innecessària, fa creixer paradisos, estels, planetes, entitats sublims i fosques on el viatge és el millor a
Més informació

Glomour de bon apetit

Glamour de bon apetit refregat als morros de la nova infanta. Tot cau a terra en un enfangat petit pati de veïns com el mite dels cegs que agafen la llum de repent i la tiren a brosa perquè no volen veure encara que ho miren tot amb ulls de fisgones meretrius. Les gineteres del país de mai més vestien amb cabell enredat al voltant del malecón com si tot fos mirar l'ampli mar amb la perruqueria ben posada per la propera reunió amb els ministres del temps. Com si tot estés esperant un demà millor amb les faldilles ben apretades als malucs.  Món que no para de deglutir el silifon de les eines de repressió arribada la maduresa, la clarividència, la solitud del terrestre dia a dia del comercial del temps i l'espai.  No hi ha res més repressiu que la família, dèien, després del govern i les lleis dels poders suprems. Jo diria que no ha hagut res més repressiu que el poder econòmic caníval. Moltes maneres de viure uns dels altres, sense parar de deglutir passats i pressent, fu
Més informació