Idea
Idea Oníria és o està com la vaca que alimenta l'univers i el seu reflex, el campus, l'editorial, la creació, tothom té espais i col·loquis, cabem grans i petits, ínfims i magnètics, generosos i garrapes, bons i dolens. Tota marevella és negra i obscura com els forats negres on ens nodrim perquè existeixin els intersticis de déu. Som, estem i el nores ens fa creixer o enpetitir-nos com totes les meravelles de l'univers, els espais presents i futurs. El magma, el caleidoscopi i el microteatre de les esferes, la seva música és nutrícia i absorvent.
Tot espai és una ficció, com la pau o la guerra, ficcions de l'inconscient col·lectiu que prepara un futur present. La comunicació fa servir les seves eines per crear superfícies, caloroses frases, llenguatges oblidats i presents. Tota comunicació és una vàlvula d'escapament i creixement. Tota comunicació, realment innecessària, fa creixer paradisos, estels, planetes, entitats sublims i fosques on el viatge és el millor aliat, el millor resguard de pas. Tota aliança dóna claus per sobreviure, per enmirallar el somriure calmat de les deitats. La seva sencillesa s'observa en la distància, al resguard de les figures més vitals o silencioses. La música de les esferes crea altres universos. La vida és una invenció exquisita i gris, amb matisos brillants i textuals. No hi ha cap fricció, res habita l'oblit o el distancia. No hi ha distàncies ni discriminació. Tothom cap en una gota de llàgrima o un somriure del temps. Cada viatge és i serà. Cada centre és un extrarradi. La nada és el caos dels cosmos on escoltem la cort dels defensors de l'ordre i de les normes que sense temps, ens miren amb les taules de les lleis. Unes lleis infinites i adaptables a cada milèsima d'existencia o el seu reflex. Som pura ficció de nosaltres mateixos. Som els creadors i a l'hora els servents. L'ombra solitària espera la vostra arribada al planeta de tothom. Tot és possible.
Tot espai és una ficció, com la pau o la guerra, ficcions de l'inconscient col·lectiu que prepara un futur present. La comunicació fa servir les seves eines per crear superfícies, caloroses frases, llenguatges oblidats i presents. Tota comunicació és una vàlvula d'escapament i creixement. Tota comunicació, realment innecessària, fa creixer paradisos, estels, planetes, entitats sublims i fosques on el viatge és el millor aliat, el millor resguard de pas. Tota aliança dóna claus per sobreviure, per enmirallar el somriure calmat de les deitats. La seva sencillesa s'observa en la distància, al resguard de les figures més vitals o silencioses. La música de les esferes crea altres universos. La vida és una invenció exquisita i gris, amb matisos brillants i textuals. No hi ha cap fricció, res habita l'oblit o el distancia. No hi ha distàncies ni discriminació. Tothom cap en una gota de llàgrima o un somriure del temps. Cada viatge és i serà. Cada centre és un extrarradi. La nada és el caos dels cosmos on escoltem la cort dels defensors de l'ordre i de les normes que sense temps, ens miren amb les taules de les lleis. Unes lleis infinites i adaptables a cada milèsima d'existencia o el seu reflex. Som pura ficció de nosaltres mateixos. Som els creadors i a l'hora els servents. L'ombra solitària espera la vostra arribada al planeta de tothom. Tot és possible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada